L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:

—Anireu a veure la pel·lícula, oi?
—És clar!

—No sé si li agradarà aquest regal...
—És clar que sí, ja ho veuràs!

De vegades, aquesta expressió es redueix a clar.

Malgrat que recentment s'ha difós la grafia esclar, aquesta forma no és prevista per la normativa.